jjou | pinta | escriu | pensa

instagram @jotajou facebook @jjou

Quan agonitzar no seria la paraula… (2020)

N’Arnau repassa la seva confortable existència mentre sura sol dins la mar, nafrat i a punt d’abandonar el darrer suport per no enfonsar-se. Les ferides li cremen i imagina, esgarrifat, com serà la mossegada d’un tauró temut. Els pensaments i records circulen sense censura dins el seu cervell: revenjar-se dels feixistes que van assassinar el seu pare, sobreviure una fi del món orquestrada, retrobar-se amb la seva dona… Tantes coses per fer davant l’amenaça de la mort. Quantes vegades es pot tornar a viure?

Nosaltres, els turistes. (2019)

Si encara no ho has fet, un dia et demanaràs: què fan aquests turistes dins la teva vida? Nosaltres, els turistes, és un recull de relats més reals que ficticis que pretenen mostrar els excessos i la falta de sentit comú del nostre sistema. L’humor, el sarcasme, els diners i els instints més bàsics et faran obrir els ulls per veure als personatges d’aquestes històries passant pel teu costat.

Un llibre fàcil de llegir, divertit i que et farà reflexionar. Pot ser que t’hi reconeguis! ????

Mai Vista. (2018) Premi Antoni Vidal Ferrando

Mai vista és humanitat: vida i mort, veritat i mentida. Tots en coneixem qualcuna de les situacions com les que llegirem però mai les haurem viscudes des del punt de vista de na Fiona. Un dia la coneixeràs, si tens sort, en persona. Riure, plorar, emocionar-se, morir, obrir els ulls i també tancar-los… Et sentiràs identificat, segur. https://www.adiaedicions.cat/cataleg/mai-vista/

BeYu – Family

NFT collection – bigEyesYou

hotel DormirDcine – Madrid & Alicante

projecte one Life | una Vida

La vida, la família, els nostres pilars, les nostres arrels. Un sol tronc, mil bocins. Tots vius, tots en constant evolució.

Un tronc que era part d’un arbre que ara ja és mort. Més de setanta quilos de matèria viva es divideixen en quinze peces que són la família. Quinze bocins de fusta numerats i repartits en quinze famílies en un sorteig aleatori.

Famílies de mares i pares, són dos trossos de fusta.

Família pròpia amb dos fills en sumen tres. 2+3 = 5

Famílies de germanes en són tres més. 5 + 3 = 8

Un germà que ja no hi és, queda dins el tronc principal, un tronc, un tot.

Famílies de nebodes i de nebots en són sis i ja en sumem catorze. 8 + 6 = 14

Família d’uns amics que són part d’aquesta matèria repartida, completen els quinze cubs que hem extret del tronc.

Uns elements vius que ens acompanyaran per sempre. Separats físicament dels seus orígens, però en constant evolució partint d’una mateixa fusta.

Una vida . One Life


Imatges, reflexions i protesta


instagram @jotajou facebook @jjou

JJou.

Vaig néixer a Igualada un juliol de 1969. Autodidacta amb totes les conseqüències des que tinc records d’infantesa fins avui mateix. Empresari, informàtic, realitzador i professor d’animació més de quinze anys a la UIB, a les Illes Balears, on he viscut des del 1994.

He fet cinema en forma d’un llargmetratge i múltiples curtmetratges tant amb actors reals com amb personatges animats. Pinto, dibuixo i, sobretot, escric. He escrit diversos guions, petits relats… i, fruit de la inquietud per trobar maneres de comunicar idees, històries, situacions, necessitats humanes, sensacions… vaig escriure la meva primera novel·la, Mai Vista, que va ser guardonada al I Premi Vidal Ferrando de Narrativa el 2018. Nosaltres, els turistes al 2019, i una segona novel·la, “Quan agonitzar no seria la paraula…” 2020, m’endinsen amb més força en el que he descobert com la millor manera que conec, fins ara, de connectar amb les emocions de les persones: continuar escrivint.